A la Vila de Gràcia, les glòries han tornat. Ni tan sols els aficionats escapulats més veterans recorden una efervescència tan enèrgica de la seva entitat, el Club Esportiu Europa. Des dels prebenjamins fins al primer equip masculí, el 2024 està demostrant ser un altre any d'èxit per al club blanc i blau. Al èxits d'una pedrera de talents en constant creixement i amb l'ascens del filial a la Tercera Federació, el primer equip se suma a la festa i arribarà al partit final de la lliga amb la possibilitat de convertir-se en campió de la Segona Federació després d'una temporada meravellosa. Per a mi, personalment, la meravellosa temporada de l'Europa va començar el 2 d'agost.
2 d'agost de 2023. Vila de Gràcia.
No fa falta que recorde com de calorós va ser l'estiu del 2023, però ho faig. Aquell dimecres de matí tenia cita al Nou Sardenya. Immers com a col·laborador en el projecte Futbol Modest (3cat) aquell dia havíem quedat d'hora per fer-li l'entrevista a La Chus (la propietària del bar de l'estadi) i a un expert en la matèria futbolera, l'historiador i escriptor Carles Viñas. Afaitar-me? Per a què? No estava previst que jo sortís a cap dels 9 episodis de la sèrie. Però, l'equip de rodatge em va fer una jugada. Els havia donat tant la brasa amb el capítol dedicat al derbi Europa vs Sant Andreu que em van dir que fera el favor de seure a una cadira perquè anaven a fer-me a mi l'entrevista com a expert dels dos equips. Doncs bé, endavant.
L'entrevista fou llarga, més o menys d'una hora i, sense saber-ho, estava entre l'espassa i la paret, exposant-me a quedar malament amb dues aficions que estimo, la de l'Europa i la del Sant Andreu. Era 2 d'agost, els dos equips encara no havien debutat a la categoria on acabaven d'ascendir, però em vaig atrevir a soltar algunes perles: “jo crec que un dels dos, o els dos, prompte deixaran el futbol modest” “Europa i Sant Andreu, són el Barça i el Madrid del futbol modest, i em mataran pel que acabo de dir”. Des de llavors, em costa mirar als ulls quan em creuo amb algun conegut d'un o altre equip.
Però, ves per on, i això que no sóc home d'encertar massa coses en el món del futbol, la meva premonició s'ha complert. Primera setmana de maig i l'Europa pot aconseguir el campionat i ascens directe a la Primera Federació, i la UESA jugarà el play-off d'ascens, esperem que amb el mateix èxit que ara fa un any. Pot haver-hi una altra Salamanca.
La meravellosa temporada de l'Europa
Des de setembre fins a maig, els aficionats de l'Europa han gaudit del seu equip i han vist com han estat clarament superiors a tots els rivals de la part alta de la classificació. Aquesta temporada, l'Europa ha guanyat tots dos derbis contra el seu principal rival, la UE Sant Andreu, tot i que els quadribarrats també han tingut una temporada notable. Al setembre, al partit al Nou Sardenya, l'Europa es va imposar amb un clar 3-0, i al gener, va conquerir el Narcís Sala amb un 2-3 no apte per a cors sensibles. A més del derbi, l'Europa també ha guanyat a casa contra l'Hèrcules (1-0), Lleida (3-0) i el Badalona Futur (2-1), equips que busquen la promoció i que tampoc han aconseguit derrotar l'Europa com a locals. El club de la Vila de Gràcia ha estat l'equip amb més gols de la lliga, i en la memòria dels aficionats roman el 6-0 contra la Peña Deportiva en un dels partits jugats de manera excel·lent. A més, l'Europa és l'equip que ha perdut menys partits (5), i en alguns moments de la temporada, semblava seguir la coneguda regla de "la mitjana anglesa": empatar fora i guanyar a casa, aprofitant la impressionant atmosfera al Nou Sardenya.
Un dia al Nou Sardenya
El Nou Sardenya és un estadi on sempre es estiu, allí destaca una grada estil anglès amb unes escales que sembla que facin figures geomètriques. És una de les grades més boniques que he vist mai, decorada, com no, amb les butaques blaves i blanques. A l'altra banda de la tribuna, crida l'atenció una impressionant edificació que res té a veure amb les cases i edificis de la Vila de Gràcia. Un mastodont de ciment amb desenes de finestres mirant el que passa al Nou Sardenya. Algun d'aquests veïns, amb carnet de soci perenne, té el detall de penjar una bandera escapulada quan hi ha partit.
Si una altra cosa crida l'atenció en aquesta mena de Craven Cottage del futbol català, és el Bar de la Chus. Des del 1995 aquesta dona cuida les goles dels aficionats escapulats i dels aficionats d'equips rivals que aprofiten el partit davant l'Europa per menjar-se uns cargols, uns callos, un bacallà amb samfaina o una cua de bou. Els qui més saben, sempre demanen el morro de porc: la tapa per excel·lència dels partits de l'Europa. Per a mi, és un ritual passar pel bar de La Chus.
Abans, com una hora abans del partit, m'agrada fer-me el cafè al bar Panamari, on es concentren els Eskapulats, els joves que no paren d'animar a l'Europa. Estic fent-me gran, i com que aquesta gent ja em sembla massa jove, la primera cervesa del dia la prenc al Café A Diari, al carrer Camèlies, més freqüentat per puretilles com jo, i just davant de la porta d'accés a l'estadi. Des d'allà, ben posicionat, veig els europeistes arribar al seu temple. Alguns porten anys i anys, altres, els expats, van arribant sorpresos donant els darrers glops al seu cafè americà de cartró. Cada cop es parla més anglès als carrers de la Vila (incòmoda veritat) i també a les grades del Nou Sardenya. El club és gran en valors, i se sent orgullós de ser un referent en la lluita contra el racisme, el feixisme, la homofòbia, el sexisme i el bullying, així que tothom és benvingut si a més d'animar a l'Europa comulga amb aquests valors de respecte.
Si el Nou Sardenya és una olla a pressió on tremolen les cames dels defensors rivals, és en part gràcies al seu grup d'animació, els Eskapulats. Fundats com a grup el 2013, aquests joves sempre hi són amb cants originals i pegadissos, creant una atmosfera càlida que fa que els aficionats vulguin tornar al següent partit. Els Eskapulats tenen molt a veure amb el creixement esportiu i social de l'Europa (això ho vaig dir a l'entrevista del 2 d'agost però no va sortir a la sèrie). Tot comença a les graderies.
Un equip que recordarem anys
Sobre el terreny de joc, els homes d'Ignasi Senabre semblen gaudir tant com els aficionats. Es diverteixen jugant, es nota, i l'entrenador ha sabut aprofitar els seus jugadors. Sempre buscant maneres d'arribar a la porteria rival, tractant bé la pilota, sense abusar del típic joc directe tan comú en la categoria. A la Segona Federació, es pot jugar molt bé si es tenen jugadors com Pau López, Verdú o Àlex Pla. La temporada que està tenint Eslava és de crack absolut, marcant les diferències amb la seva elegància i persistència. A dalt, Servetti i Adri Gené rarament fallen les seves oportunitats. L'Europa és un equip que constantment crea ocasions, i això de vegades els sorprèn en defensa. Però hi ha Àlex Cano, el capità etern, l'home que mai ha perdut una disputa i que dóna seguretat en defensa, i en atac, perquè quan entra a l'àrea rival, és un perill i sempre apareix per marcar quan l'equip ho necessita. Un dia aixecaran una estàtua d'Àlex Cano a la Vila.
Diumenge 5 de maig de 2024
I el proper diumenge, 5 de maig, a les 12 del migdia, aquest club amb un passat glorios (va ser un dels fundadors de la Primera Divisió) pot escriure la millor pàgina de la seva història moderna: l'ascens a la Primera Federació. El partit contra l'Espanyol B podria significar el campionat de lliga i l'ascens directe si l'Hèrcules no guanya contra el Lleida a Alacant, i sempre que l'Europa guanyi a casa.
La Vila ja està guarnida, els balcons fa temps que llueixen banderes escapulades i els veïns porten més d'un any de festa en blau i blanc. El partit del diumenge serà el darrer de la temporada, o el “fins ara”, amb un il·lusionant play-off a la recàmera. Passi el que passi el diumenge, el Nou Sardenya serà una festa i les glòries ja han tornat.
I si hi ha ascens, què passarà?
Doncs, un servidor (i perdoneu-me) desitjarà que pugi el Sant Andreu. Pujar té un preu i, segurament, hi haurà algun llest que farà negoci i regalarà entrades d'un derbi a canvi d'un boli Bic de 60 euros. I és probable que surtin imitacions de la Meyba del Sant Andreu o de l'escapulada de l'Europa estil Brescia de Pirlo i Baggio. Però, valdrà la pena veure un derbi a Primera Federació, perquè l'Europa vs Sant Andreu és una oda al futbol de proximitat, rememora el passat de Segona B i Tercera amb estadis plens a vessar i és una reivindicació antifeixista, quelcom immensament necessari al futbol i la societat actuals. Desperdicis i Eskapulats fan la seva batalla a la grada, i venen futbolers de tot arreu que no es volen pedre l'espectacle del partit de l'any.
Des de l'administració d'Odio el Futbol Moderno, desitgem molta sort diumenge a l'Europa, i després a la Unió Esportiva Sant Andreu, per un futbol autèntic i reivindicatiu, per un futbol amb consciència.